Un dia de pluja acompanyat de llibres

Manta a la falda, música sonant pels altaveus, infusió a un costat de la taula i llum tènue en un altre. Començo a escriure a les 19:00. Fora plou a bots i barrals. Estic preparada per escriure una altra entrada. Avui està sent un dia molt productiu. La passa de la panxa m'ha noquejat, i m'ha fet quedar-me tot el dia a casa. Però no aconseguirà fer-me quedar de braços creuats!

La lectura és una de les meves passions, com la música, o escriure en forma de fragment de novel·la els meus somnis. I és per això que m'agradaria recomanar-vos algun llibre. No us posaré tots els que m'agradaria compartir de cop, ja que també vull afegir una breu explicació i opinió i no tinc tant de temps. No intento fardar de que llegeixo molt i tal, però efectivament és així i, bé, n'estic orgullosa.

Decidir quins llibres triar és dur, encara que sé que en algun moment o altre els acabaré explicant tots. Per això em decantaré per un dels que ara mateix tinc sobre la tauleta de nit. M'agrada llegir diversos llibres a la vegada, és com un joc. No només em passejo per diferents mons amb l'ordre i alternança que vulgui, també he de procurar recordar-me de com són els personatges de les diferents històries, els seus problemes, il·lusions, què volen aconseguir, de qui estan enamorats, qui són les persones a qui més estimen, com és el seu aspecte físic i, el que sempre se m'oblida irònicament perquè tot lo anterior no se m'oblida, el seu nom.

Mare meva, tinc un problema. I és que començo i començo a escriure i acabo descuidant-me del que anava a parlar. M'agrada molt enrotllar-me, ho reconec.

Bé, què hi farem, depèn de com ho mirem és una qualitat. Normalment em demanen a mi defensar qüestions comunes de la classe al professor. Però no sóc delegada, vés per on. No, no és una frustració interna i... I... M'estava tornat a passar, desviar-me del tema. Aquí us deixo el llibre abans de que comenci a parlar sobre els "bolis" que tinc escampats per l'escriptori o del nou de suavitzant per la roba que fa servir la meva mare.

KERSTIN GIER - ROIG RUBÍ i la resta de la saga BLAU SAFIR I VERD MARAGDA

Bé, aquest és un llibre que fa anys que vaig llegir. Però em va agradar tant que tenir-lo a prop em reconforta d'alguna manera perquè em porta bons records.

Gwen Cooper és una noia de setze anys "normal" dins una família plena de misteris. Viu en una gran mansió amb la seva mare, els seus dos germans menors, la seva tieta i la seva cosina. Aquesta última ha estat especial durant tota la seva vida. O almenys la tracten com a tal... Ha d'heretar un estrany poder que li permetrà viatjar en el temps i porta des de que té ús de raó preparant-se per rebre'l però, donat el dia en que ha de començar a utilitzar-lo, no és ella la que té el do. Sinó la Gwen. Una inexperta en la matèria que ha viscut tot aquest temps a l'ombra de la seva cosina. Així doncs, haurà d'aprendre-ho tot mentre viatja amb el seu nou company, Gideon DeVelliers. El fet de que no sàpiga com actuar i de tenir un nou amic molt ben plantat desencadenarà situacions molt còmiques, tendres i divertides que, com no, acabaran fent que la Gwen s'enamori d'en Gideon i, a la vegada, l'odii per ser tant... Tant... Tant Gideon! 

Realment és una saga fantàstica. Els símbols més importants de l'adolescència hi són representats a la perfecció. L'amistat, el primer amor, la inseguretat, la vergonya... Però també té la part de fantasia que ens agrada per escapar una mica de la realitat i immersar-nos en un món on moltes coses són possibles. Aquest llibre, simplement, em va encantar. Bé, aquest, i els altres dos de la saga.

Sé que no és la millor ressenya d'un llibre que s'hagi vist mai, sóc nova en això i ho faig tant bé com puc.

Espero que us hagi agradat!