dimecres, 26 de febrer de 2014

Remenant pels vells calaixos

Sembla mentida com canviem les persones al llarg del temps. Com creixem, evolucionem, madurem, reflexionem, oblidem... Ens oblidem de com pensàvem i en què creiem fa un temps. Ens oblidem d'antics projectes que els vàrem deixar aparcats amb la falsa promesa de que algun dia els continuarem. Aquest és el meu cas. Remenant pels vells calaixos de la meva habitació, un paperet arrugat i amb lletra barroera em recordava que un bon dia vaig començar a redactar un bloc amb tota la il·lusió del món, però per motius que ja no recordo, el vaig eliminar de la meva ment.

Entrar en aquest bloc no només m'ha suposat recordar el projecte, sinó m'ha fet veure com he canviat amb tres anys. La manera d'escriure, de pensar, els gustos... Tota una metamorfosi. Ni em reconec en les meves pròpies paraules!

Així doncs, aquest bloc experimentarà canvis. Sé que ningú se'l llegeix, però em fa sentir segura el fet de que els meus escrits i reflexions es preserven exactament igual com els vaig deixar. Aquest bloc, a partir d'ara, és la meva caixa forta. I si algú més troba la combinació, estaré encantada de compartir les meves idees.

Fins aviat,

Núria

2 comentaris:

  1. m'agrada molt el teu blog i aquesta entrada també! no deixis de fer el que t'agrada(:

    ResponElimina
  2. No saps el que significa per mi que em diguis que t'agrada i més en la primera entrada! XD M'agrada moltíssim escriure i llegir, però sóc molt vergonyosa i no m'agrada que la gent que conec "em llegeixi". I un cop es tasta, ja no es pot deixar! Seguiré escrivint, i espero que continuïs visitant el meu bloc!
    Una abraçada!
    Núria

    ResponElimina