Ressenya El Círculo

Vaig a fer una cosa que fa meeeeesos que no faig. Em vaig proposar fer-la i no em sentiré en pau amb mi mateixa fins que compleixi: vaig a fer la ressenya del llibre que em vaig comprar per sant Jordi.

M’encanta llegir i escriure. Recomanar llibres i, depenent de la persona, deixar-los per tal que més gent en gaudeixi. Però escriure ressenyes no m’apassiona (llegir-les sí, però XD). Per això no tinc un bloc de ressenyes, vaja.

                                                   De quin llibre parlem.

A veure. El llibre en qüestió és El Círculo. El primer llibre de la trilogia Engelfors. Com vaig dir fa uns mesos, va tenir tant bona acollida que el seu èxit es va equiparar al de Millenium.

Els autors són suecs. Cosa que es nota moltíssim perquè us asseguro que hi ha cada nom dels personatges o llocs que em recorda a IKEA.

Què el distingeix de la resta.

És un llibre especial, narrat en tercera persona. Té molta força i no s'està per tonteries. Què vol dir això? Doncs que no et transporta a una atmosfera idíl·lica on tots els personatges tenen una vida perfecta i tot els és molt fàcil. Aquest llibre trenca esquemes. Perquè fins i tot en llibres distòpics les coses poden acabar bé. El protagonista d'alguna manera acaba sent intocable i per molt que pateixi, ho passi malament i visqui en un món de merda (parlant en plata), té certa immunitat perquè és el protagonista.En aquest llibre no: ningú està a resguard.

                             Resum

Engelfors és una ciutat industrial sense cap mena de reclam ni encant. No és gens interessant i qualsevol que hi visqui té ganes de fugir. No té res d'excepcional... Excepte les sis escollides i la màgia que gira al seu voltant. Sis noies d'una mateixa ciutat que no es relacionen entre elles ni tenen molt a veure desenvolupen poders i formaran part d'un grup de bruixes que haurà de salvar al món del seu final. Al llarg de la història principal, també hauran de resoldre petites incògnites que les faran desconfiar de qui realment està de part seva o problemes de caire personal.

Quan més temps passi, més s'aproximarà l'hora en que hauran d'estar preparades. Podran deixar de banda les seves diferències i treballar a l'una?

                                     Personatges

Les sis protagonistes són ben diferents entre elles. Unes tenen enveja de les altres perquè els falta allò que aquelles tenen però que elles no. Però la veritat és que a totes els falta alguna cosa: autoestima, una família unida, amistats, afecte,... Totes tenen problemes ja sigui amb elles mateixes o amb els que les envolten. I és que aquest llibre intenta ser un llibre gens edulcorat, intel·ligent, versemblant, contemporani i universal, tractant temes com l'amor, els estudis, la mort, l'amistat, les relacions entre pares i fills i, com a toc final que l'inclou en el gènere fantàstic, la màgia.

Minoo

És la líder del grup. Alumne exemplar, família sense problemes de diners, filla única,... Però com a personatge d'aquest llibre, la seva personalitat i caràcter va molt més enllà. Aparentment és una noia seriosa, reservada i de pensament fred i molt racional. Per dins... Té molt poca seguretat, es sent sola perquè no té amics, es trenca el cap amb qualsevol cosa que ha de fer en públic, està secretament enamorada del seu professor de matemàtiques, s'infravalora... És el personatge amb qui millor m'he identificat en el sentit que sóc de treure bones notes, em trenco el cap per qualsevol cosa i a vegades m'infravaloro. Amb la resta d'aspectes no m'identifico però si que els comprenc molt bé.

A través dels seus ulls viurem gran part de la història, tot i que també la viurem des de la resta de les cinc noies.

Anna-Karin

Grossa i poc agraciada, pateix bullying i té l'autoestima per terra. Ho ha passat molt malament a l'institut i és per això que ara intenta ser invisible. Té molts de complexes, la majoria relacionats amb el seu pes i per consolar-se menja més.

Viu en una granja perduda a les afores de la ciutat amb el seu avi i la seva mare, la qual només es queixa del fàstic de vida que té i fuma sense parar estirada al sofà. El seu pare va marxar quan era petita.

La seva vida és una rutina depriment sense fi. És plena d'odi vers la gent que li ha fet la vida impossible.

Linnéa

Una noia que ho ha passat malament també en el transcurs de la seva vida. Viu sola en el seu propi pis perquè els pares són un desastre. És alternativa, es mou entre companyies poc aconsellables i té el caràcter dur, sec i rebel per tal de protegir-se. És una incompresa, i ja des de l'inici del llibre la veurem patir (no us vull fer spoiler). També veurem com la seva introversió disminueix a mesura que es va coneixent millor amb la Vanessa, que serà la persona de més confiança per ella dins el grup.

Vanessa

 Guapa, rebel, amb xicot i de caràcter fort. Els estudis no són precisament el que millor porta en la seva vida, però li és igual perquè només importa viure la vida, emborratxar-se, passar-s'ho bé i fer l'amor amb en Wille, que té uns quants anys més que ella. 

Tot i semblar que no sap el que li convé, intenta madurar i valdre's per si mateixa. És valenta, té coratge i no dubta en lluitar pel que vol. Un exemple de no jutjar (del tot) a les persones per les primeres aparences.

Viu amb la seva mare, la parella d'aquesta (que no suporta gens) i el fill que han tingut junts.

Rebecka

Popular, agradable, simpàtica, també guapa i amb xicot. Aparentment extravertida. La típica noia que cau bé a tothom. Es relacionarà molt amb la Minoo, s'aconsellaran i s'ajudaran. Durant el principi de tot és la que més intentarà que el grup es mantingui unit, cosa difícil veient la diversitat de noies que l'integren.

Però en el seu interior hi ha més del que la gent pensa. Pateix anorèxia.

Viu amb la seva mare que treballa sense descans i els seus germans petits, de qui se n'ha de cuidar.

Ida

Insuportable. No et caurà bé en cap moment del llibre, per molt que ho intentis. És la típica noia creguda, repel·lent i "pija" que es burla de tothom (Anna-Karin...) junt amb les dues noies que li fan la pilota i són igual de descerebrades que ella. Quan es veu en situacions de perill, ven les altres per salvar-se, obviant que no sent cap mena de lleialtat alguna per les seves companyes.

Per sort, no viurem gaire la història des del seu punt de vista...

La meva opinió

Al principi em va impactar molt que els personatges principals tinguessin tants de problemes, els hi passessin tantes coses dolentes i la ciutat i la situació de cada una de les noies fos en algunes ocasions depriment. I no parlem ja del primer que passa... És com un senyal dels autors per dir "aquí no estem per tonteries. Si busques gent feliç i perfecta, aquest no és el teu llibre".

Una altra cosa que observem en les primeres pàgines és que viurem la història des de diferents punts de vista, els punts de vista de les 6 protagonistes. Cosa que fa que el llibre en algunes ocasions (moltes) vagi molt lent. Em va costar molt continuar-lo perquè al introduir la història des de tants punts de vista literalment el llibre està més de 100 pàgines introduint. Després hi ha unes quantes més en que et mantenen sense saber molts de secrets, simplement la història va fent i quan menys t'ho esperes passa alguna cosa. Però no és realment fins les últimes 100-150 pàgines que la cosa és posa molt interessant. A més... A mitjans del llibre es repeteix el succés del començament i se't torna a trencar el cor...

En definitiva! Que és un llibre difícil, però els personatges estan molt ben caracteritzats, profunditzats i treballats. I si tens ganes de despendre't d'alguna història d'amor ensucrada o alguna cosa així per l'estil... Aquesta és la història que t'has de llegir!

Si li hagués de donar una puntuació... 8,5!

Liebster Awards!

Just quan acabava de publicar la quarta part del somni nº6 vaig i veig un comentari en l'entrada anterior! Era de l'Aria, dient-me que m'havia nomenat als Liebster Awards i que per més detalls em passés pel seu bloc. Era l'últim que m'esperava! Quina alegria! Aria, moltes gràcies :) admiro el teu bloc i el segueixo des que vaig entrar en aquest món dels blocs literaris. 

De seguida m'hi vaig posar a treballar en les preguntes i en buscar al google els premis. Són una eina per donar a conèixer blocs petits i enllaçar-los en cadena.

He llegit que es pot nomenar a 5, 11 o 20 blocs. Cosa que em va millor perquè... Bé, perquè no crec que conegui més de 5 blocs XD. Aquí teniu l'enllaç a la pàgina web de les normes i els blocs nomenats a continuació:

1.- Sense presses

2.- Crazy Mary

3.- Els relats del Marquès (relats +18) 

4.- La màgia de les lletres

5.- Suspirando letras

Les meves preguntes:

1.- Com et vas animar a escriure un bloc?

2.- Què opines del meu?

3.- Tens algun llibre preferit?

4.- Un país que t'agradaria visitar.

5.- El teu major somni o la teva màxima aspiració.

6.- El teu grup o cantant preferit.

7.- Et poses música quan escrius? I quan llegeixes?

8.- Recomana'm alguna cançó.

9.- T'importa veure la pel·lícula abans de llegir el llibre?

10.- Un llibre que et fes pensar o canviar la teva manera de veure les coses.

11.- Un llibre que tothom es llegeix però tu et resisteixes a llegir-te'l.

Haig de dir que he triat el bloc per les persones que l'escriuen i no pel bloc en si. Ja que la finalitat dels Liebster Awards és ajudar a difondre els blocs petits, he triat els quatre primers perquè d'alguna manera em van ajudar: donant-me ànims, recomanant el meu bloc, etc. (Però també haig de dir que aprenc molt de les seves maneres d'escriure!). L'últim el vaig descobrir ahir mateix i em va semblar interessant, per això l'incloc. 

També m'hagués agradat nomenar al blocs (feu clic als noms per anar al seu bloc) de l'Aria i al de la Clars, però veient que ja han estat nomenades i que es considera que s'ha guanyat al respondre les preguntes que t'ha fet el que t'ha nomenat, no fa falta que us doni més feina tornant-vos a nomenar!

I ara, sense més dilació, les respostes a les preguntes de l'Aria

1. Quins personatges de llibres diferents ajuntaries?

M’encantaria ajuntar en una mateixa habitació a en Daemon Black, en Jude Rider (de la saga Crash, de Nicole Williams) i en Jace Wayland. Tots tres són guapíssims i tenen aquest aire de dolentot sexy prepotent que s’ho té cregudíssim però en el fons són capaços (i molt) d’estimar a algú més que no siguin ells mateixos. Protegeixen als seus i farien el que fos per ells. Peeerò no deixen de ser aquells prepotents que ens tallen la respiració! Així que ajuntar-los en una habitació i veure com discuteixen entre ells i fent el numeret de “mascle alfa” com diria la Katy Swartz seria divertidíssim!

SÓC INCAPAÇ D'ESCOLLIR UNA IMATGE PER EN DAEMON HO SENTO, ÉS QUE CAP ESTÀ A L'ALÇADA DEL QUE HI HA EN EL MEU CAP ÉS ÉS WFVJBWPEIFVBPFEV OHH. (OK, LA FANGIRL DEL MEU INTERIOR ESTÀ QUE TREU FUM XD)

2. Quin és el teu escriptor preferit, i perquè.

Bufff! De debò que m’és difícil escollir! M’encanten molts escriptors i escriptores. Sobretot valoro als que treballen més en què diuen que com dir-ho. És a dir. Jo no busco llibres les paraules dels quals estiguin escrites buscant una forma complicada d’expressar-se. M’importa poc com es diguin les coses. El que m’interessa és el seu significat. Entendre ràpid el que em diuen per tal que sigui fàcil d’imaginar el que l’escriptor té en el seu cap i el que sent quan escriu.

Hi ha llibres que són tot el contrari. Es centren en la forma de parlar més que en el que diuen i això la veritat em cansa molt. Em sap molt de greu dir-ho perquè el primer llibre em va agradar moltíssim i el segon, encara que no tant, també em va enganxar de seguida. Però la saga Junts és així. Que si poemes que sí paraules d’amor... La meitat dels capítols me’ls havia de tornar a llegir perquè no em podia centrar en l’argument intentant comprendre què m’estaven dient i per què ho escrivien d’aquella manera!

M’enrollo com una persiana i ja no sé quina era la pregunta!

Ok, escriptor preferit. (Quin cap que tinc...). Doncs a veure. Si em centro en el que he dit de llenguatge estàndar però entenedor claríssimament la J.K. Rowling. Ella sí que és una maga! Una maga de les paraules! Em fascina com escriu perquè s’entén molt bé tot el que vol transmetre. La prova està en que em vaig llegir tots els llibres de Harry Potter quan tenia deu anys! No vaig tenir cap problema per llegir-me’ls. Els vaig devorar! M’acabava un llibre i estigués diluviant o el poble estigués a petar de caravanes d’estiu insistia als meus pares fins que anàvem a comprar el següent (literalment. El setè me’l vaig anar a comprar mentre queia un xàfec increïble. I el quart en ple agost que estava tot col·lapsat).

Per cert. Ahir vaig anar al poble veí amb autobús perquè vaig quedar amb la meva millor amiga i la noia que em va vendre el bitllet estava llegint Harry Potter! Em va agafar nostàlgia i me’ls estic tornant a llegir XD començant pel cinquè (el primer cop que me’ls vaig llegir també ho vaig fer de manera desordenada).

3. Has pensat alguna vegada fer un video-blog?

Hmm... Quan em vaig llegir la saga Lux sí. Perquè em vaig imaginar a la Katy donant-ho tot per expressar l’amor pels llibres que llegia i com ho aconseguia gràcies a que podria parlar directament, sense canviar la manera d’expressar-se al estar escrivint. Vull dir que... Sempre s’és més espontani i es fa servir un llenguatge més senzill quan parles en veu alta que escrivint. Ho vaig pensar! Però sóc molt vergonyosa i em sento més segura escrivint que gravant-me.

4. Personatge preferit, i perquè.

Tinc un problema i és que tinc el cor dividit entre el meu ídol d’infància que va ser en Harry, i els personatges que m’han fet riure, patir i menjar-me el cap amb els llibres que m’he llegit amb el que porto d’adolescència!

Així que ni un ni altres! Els admiro a tots moltíssim i me’ls estimo encara més per haver-me fet companyia durant hores. Però cap d’ells ha estat per a mi un exemple tant a seguir com l’Hermione Granger. Des de petita que, quan mirava només les pel·lícules (sí! Pecat! Primer vaig veure les pel·lícules), he volgut ser com l’Hermione: responsable, intel·ligent, astuta, senzilla i tímida però amb el seu orgull i la seva autoestima, capaç de lluitar pels seus, lleial, fidel... Admirada per una infinitat de qualitats molt nobles. Però humana i ella mateixa com qualsevol altre! M’encanta que sigui tant setciències i que irriti a la gent per això! És divertit. I jo faig el mateix! jajajaja

5. Quin és el llibre que no pares de recomanar?

Ara mateix, Un beso en París. Poques coses em deixen sense paraules com aquest llibre. No sé com expressar-ho és que és tant... No ho sé... És una història tant d’amor jove, innocent i desconcertat com l’adolescent que fan que sigui entranyable! I t’identifiques tant bé... I els escenaris, els companys, les situacions, els protagonistes, l’expressió senzilla del llibre... Tot plegat m’encanta. Simplement m’encanta.

6. Quin és el pitjor llibre que has llegit?

Bua una altra pregunta difícil. Me n’he llegit uns quants de llibres dolents! I tot per culpa dels llibres de lectura obligatòria de les assignatures de català i castellà. Però vaja el que més recordo perquè m’irritava un piló la manera d’escriure és Un estiu a Borneu. En serio. NO TE’L LLEGEIXIS.

7. Si hi hagués un incendi a casa teva quins llibres salvaries? (Òbviament no els pots carregar tots)

Jajajajajaja. Esperem que no passi XD. Salvaria tots els que pogués de Harry Potter (no suportaria que la meva infància es cremés!) i la tablet perquè tinc molts e-books comprats. A l’estiu sempre llegeixo amb tablet perquè així em puc comprar més llibres. Valen la meitat que en paper! Això sí, la resta de l’any que no puc llegir tant, torno al paper.

Encara que se’m trencaria el cor pensar que deixaria enrere llibres com La Casa dels Secrets (una joia, quan me’l vaig acabar el vaig seguir tenint a la tauleta de nit durant setmanes) o els que tinc d’en Sherlock Holmes.

8. Una saga, Trilogia o llibre únic que NO recomanaries mai?

A veure. Ara mateix estic per pegar-me un tret al peu. Anava a dir el llibre que em vaig llegir després dels de Harry Potter perquè el final em va semblar dolentíssim. Molt obert i sobtat. Pensava que era un llibre únic! I ara buscant-lo al google per veure com es deia l’autor vaig i me’n assabento que és una saga O.o per què sóc tant gafe? De debò que no sé què pensar XD mare meva. Porto sis anys ressentida amb aquest llibre perquè tenia per ell moltes expectatives i... Bé, deixem-ho! Poliedrum, et salves!

Llavors no sabria ben bé dir-te. Tots els llibres, fins i tot els de lectura obligatòria, m’han ensenyat alguna cosa i ha valgut mínimament la pena que me’ls llegís.

També depèn de l’edat i el moment en que et llegeixis un llibre. Si et llegeixes un llibre menys madur no t’aportarà res i si és al revés tant pot no aportar-te res com aportar-te molt.

L’últim llibre que no era per la meva edat que m’he llegit ha estat Alexandra i les set proves. No va estar malament perquè la idea és molt original. Però la protagonista és una nena i la vaig trobar immadura com era d’esperar. No el recomanaria a algú de la meva edat, però a nens de 10-11 anys (com a màxim) si.

9. Què és el que et va fer crear un bloc?

Bua m’encanta que em facis aquesta pregunta! Veuràs, el bloc realment existeix des del 2011 i era per a mi una biblioteca on guardar música, fotos, vídeos i llibres que m’haguessin agradat molt. Però no sé per què vaig començar a deixar-la de banda i al final la vaig oblidar.

Aleshores un dia d’entre setmana de febrer d'aquest any que plovia a bots i barrals i m’havia quedat a casa perquè estava malalta, vaig començar a rebuscar per calaixos que feia temps que no remenava i em vaig trobar l’URL del bloc en un paperet arrugat i amb mala lletra. Em va fer molta il·lusió i just el dia anterior m’havia animat a fer el primer escrit sobre un somni. No havia escrit mai per plaer! I quan vaig començar a fer-ho, amb aquell ambient de pluja, la manteta i la infusió, allà arraulida al meu llit i escrivint com una desesperada tots els somnis que recordava vaig decidir aprofitar el bloc que ja tenia. I així va ser. La Biblioteca Oblidada, que segueix tenint la mateixa funció original però afegint la de guardar i compartir els meus escrits.

10. Quan compres un llibre vols que estigui perfecte, sense arrugar, o no és cap problema per a tu?

La Núria de fa uns anys t’hagués dit que li era igual. Però des que vaig comprar Harry Potter i el calze de foc tarat no! És a dir... Quin desastre! O sigui just abans que en Voldemort ressuscités van i em fan un desastre! Faltaven els capítols següents! En comptes de continuar el llibre, les següents pàgines eren les del principi i així fins el final del llibre... Vaig haver d’esperar UN MES per canviar el llibre, què malament ho vaig passar... I això que ja sabia com acabava XD.

Suposo que no et referies a això però o sigui l’exemplar que vaig agafar no se l’emportava ningú perquè segons la venedora, com que estava una mica arrugat per la tapa i les primeres pàgines sempre el deixaven a part. I jo comprant-lo em vaig sentir com l’ànima caritativa que adopta a l’últim gos de la gossera que ningú s’emporta. Però amb llibres mai més ho torno a fer de veritat! (Amb gossos si eh, me’ls estimo molt!)

També un altre cop em vaig trobar una pàgina estripada i va ser com... “QUÈ ET VA DIIIR QUE ET VA DIIIIR???”

O sigui que en principi prefereixo llibres que estiguin perfectes! Ni una sola ratllada! Sóc molt maniàtica.

11. Quin va ser el llibre que et va transportar al món de la lectura?

Oh... Sens dubte Viaje al Reino de la Fantasia, de Gerónimo Stilton. Acabava de sortir quan me’l van regalar pel meu aniversari i... No em podia desenganxar d’ell. L’amagava al calaix de la classe per llegir-lo mentre donaven la lliçó, me l’emportava al pati i m’anava a llegir a un racó de la pineda que tenim, me l’emportava a l’hora de dinar... M’encantava aquell llibre. I com que molts companys em van veure llegir-me’l els va entrar curiositat fins que ells també es van enganxar i es van comprar un exemplar cada un. Vaig viciar tot el curs a Gerónimo Stilton jajajajaja

I bé... Suposo que això és tot. Fins aviat!

Núria

Per fi sóc lliure emocionalment!

Caram! Ni recordo l’últim dia que em vaig posar a escriure. Aquestes últimes setmanes m’han passat volant sense adonar-me’n. He passat molts moments bons, rodejada de les meves millors amigues i la meva família. Però també he tingut moments, més aviat dies, de soledat en que he pensat molt i he arribat a moltes conclusions importants. Cosa que necessitava perquè estava feta un embolic en molts aspectes. El principal? Ell.

En el fons he desitjat sempre poder pensar d’aquesta manera però al final m’he aconseguit convèncer i han passat coses que m’han ajudat a decidir-me. Què és el que volia? Que em deixés d’agradar. Per què? Perquè em fa por que m’agradi algú que no veig mai i amb el que parlo ben poc des que va acabar el curs. Pot ser perillós, pel meu cor. Clar que em sap greu. Tots els bons moments que hàgim pogut tenir queden a l’aire. Però no és la fi del món!

I sabeu què m’ha ajudat a entendre’m a mi mateixa? Llegir. Llegir com una desesperada. Un altre motiu pel qual he estat tant apartada del portàtil i no he escrit RES. He llegit moltíssim! I tots llibres on hi ha històries d’amor precioses i que roben el cor.

A veure. No he deixat enrere els meus sentiments amb l’esperança ignorant i estúpida de tenir un romanç com el del meravellós i encantador Étienne St. Clair i la molt autèntica Anna o el talla-respiracions d’en Daemon i la temperamental Katy. Ni molt menys! Ho he fet perquè m’ha fet veure que sóc molt jove, encara em falten moltes experiències noves per viure, molts llocs als que anar i molts més als que hi hauré d’anar per viure, per buscar-me la vida, per qualsevol cosa! Moltes persones a les que conèixer, moltes d’altres a les que conèixer millor, moltes que m’han de decebre, moltes que m’han de sorprendre... I centrar-me ja amb una sense saber el que realment vull em sembla una mica absurd i “suïcida” com em diria la meva millor amiga.

Estic feliç d’haver pres una decisió madura amb la que he utilitzat el cap.

Què més he fet aquests dies? Quedar amb la colla, passar-me hores amb el What’s app, riure sense parar, dormir fora de casa, tenir somnis estrambòtics, etc...

Ara em direu... I tot això per què ens ho expliques? Doncs perquè la nova entrada que escriuré és un d’aquests somnis estrambòtics que us he dit... I ara us deixaré per anar a escriure’l! Fins aviat!

Núria

Una fugaç diada de Sant Jordi

Res m'hagués agradat més que quedar-me la resta de la tarda amb vosaltres, voltant pels engalanats i arrebossats carrers del poble, plens de roses de tots colors i llibres de tota mena. Parelles de múltiples edats, agafades de la mà, lluint un alegre i radiant somriure junt amb el regal del seu estimat o la seva estimada. Senyeres penjades a tots els balcons, parades i establiments. Què bonic és Sant Jordi! Una celebració digne, refinada, distingida i tradicional. Sant Jordi, és únic.

Però per molt que m'encanti passejar-me pels laberints decorats per l'ocasió del nostre petit poble de costa, entrar a les llibreries antigues plenes de gent i olorar les roses fresques, no puc quedar-me... Els deures em reclamen! I un examen de literatura castellana...

Us vull dedicar aquesta entrada, amics meus! Espero que vosaltres que no teníeu tanta feina estigueu gaudint de la fantàstica tarda que fa i que us ho passeu el doble de bé per mi.

Tot i això, per res del món no m'hagués perdut fer la meva típica escapada a la llibreria a corre-cuita per comprar-me un llibre!

Aquest és el llibre que m'he comprat. Per mala sort encara no està en català, però té molt bona pinta. 

Com que encara no me l'he llegit, no us puc deixar més que l'explicació de la contraportada:

"El círculo lo forman las Elegidas. La salvación del mundo depende de que consigan dominar sus nuevos poderes y cumplir su misión"

"El tiempo corre en su contra. Si no descubren lo que les persigue, morirán"

Ha estat superventes a Suècia i equiparat amb la mismíssima i exitosa saga Millenium.

Els temes principals que tracta són amor, màgia, estudis, relacions entre pares i fills, mort i amistat. 

I tu? Quin llibre t'has comprat per Sant Jordi?

Un dia de pluja acompanyat de llibres

Manta a la falda, música sonant pels altaveus, infusió a un costat de la taula i llum tènue en un altre. Començo a escriure a les 19:00. Fora plou a bots i barrals. Estic preparada per escriure una altra entrada. Avui està sent un dia molt productiu. La passa de la panxa m'ha noquejat, i m'ha fet quedar-me tot el dia a casa. Però no aconseguirà fer-me quedar de braços creuats!

La lectura és una de les meves passions, com la música, o escriure en forma de fragment de novel·la els meus somnis. I és per això que m'agradaria recomanar-vos algun llibre. No us posaré tots els que m'agradaria compartir de cop, ja que també vull afegir una breu explicació i opinió i no tinc tant de temps. No intento fardar de que llegeixo molt i tal, però efectivament és així i, bé, n'estic orgullosa.

Decidir quins llibres triar és dur, encara que sé que en algun moment o altre els acabaré explicant tots. Per això em decantaré per un dels que ara mateix tinc sobre la tauleta de nit. M'agrada llegir diversos llibres a la vegada, és com un joc. No només em passejo per diferents mons amb l'ordre i alternança que vulgui, també he de procurar recordar-me de com són els personatges de les diferents històries, els seus problemes, il·lusions, què volen aconseguir, de qui estan enamorats, qui són les persones a qui més estimen, com és el seu aspecte físic i, el que sempre se m'oblida irònicament perquè tot lo anterior no se m'oblida, el seu nom.

Mare meva, tinc un problema. I és que començo i començo a escriure i acabo descuidant-me del que anava a parlar. M'agrada molt enrotllar-me, ho reconec.

Bé, què hi farem, depèn de com ho mirem és una qualitat. Normalment em demanen a mi defensar qüestions comunes de la classe al professor. Però no sóc delegada, vés per on. No, no és una frustració interna i... I... M'estava tornat a passar, desviar-me del tema. Aquí us deixo el llibre abans de que comenci a parlar sobre els "bolis" que tinc escampats per l'escriptori o del nou de suavitzant per la roba que fa servir la meva mare.

KERSTIN GIER - ROIG RUBÍ i la resta de la saga BLAU SAFIR I VERD MARAGDA

Bé, aquest és un llibre que fa anys que vaig llegir. Però em va agradar tant que tenir-lo a prop em reconforta d'alguna manera perquè em porta bons records.

Gwen Cooper és una noia de setze anys "normal" dins una família plena de misteris. Viu en una gran mansió amb la seva mare, els seus dos germans menors, la seva tieta i la seva cosina. Aquesta última ha estat especial durant tota la seva vida. O almenys la tracten com a tal... Ha d'heretar un estrany poder que li permetrà viatjar en el temps i porta des de que té ús de raó preparant-se per rebre'l però, donat el dia en que ha de començar a utilitzar-lo, no és ella la que té el do. Sinó la Gwen. Una inexperta en la matèria que ha viscut tot aquest temps a l'ombra de la seva cosina. Així doncs, haurà d'aprendre-ho tot mentre viatja amb el seu nou company, Gideon DeVelliers. El fet de que no sàpiga com actuar i de tenir un nou amic molt ben plantat desencadenarà situacions molt còmiques, tendres i divertides que, com no, acabaran fent que la Gwen s'enamori d'en Gideon i, a la vegada, l'odii per ser tant... Tant... Tant Gideon! 

Realment és una saga fantàstica. Els símbols més importants de l'adolescència hi són representats a la perfecció. L'amistat, el primer amor, la inseguretat, la vergonya... Però també té la part de fantasia que ens agrada per escapar una mica de la realitat i immersar-nos en un món on moltes coses són possibles. Aquest llibre, simplement, em va encantar. Bé, aquest, i els altres dos de la saga.

Sé que no és la millor ressenya d'un llibre que s'hagi vist mai, sóc nova en això i ho faig tant bé com puc.

Espero que us hagi agradat!