dissabte, 26 de juliol del 2014

Manera de declarar-se nº1: la tècnica del lloro



Els dos passejant sols en l'esperada trobada que no té data en un futur immediat, rient, xerrant, sense preocupacions i a continuació...:

- Escolta'm una cosa ****.
+ Mana Núria.
- T'estimo.
+ Eh?
- Eh?
+ Què?
- Què?
+ M'estimes?
- M'estimes?
+ Coi Núria! *es fa un fart de riure (o això s'esperaria)*

Sincerament, m'agradaria saber què passaria si la posés en pràctica. Seria molt graciós la veritat. Els dos som molt de la broma i ens passem més de la meitat del temps que estem junts rient. Però quin resultat podria tenir, seriosament parlant? No ho sé, però sí que sé com m'agradaria que continués.

+ Dius que m'estimes?

Estaria un moment pensant què dir, però veuria que el més fàcil és deixar-ho tot d'un sol cop. Pregunta directa, resposta directa.

- Sí, t'estimo.

Ho diria de manera seriosa, per intentar asserenar tots els nervis revoltats del meu interior. I ell faria cara de sorpresa. Aquella cara de desconcertat, sorprès i fascinat que sempre fa quan dic o faig alguna cosa que no s'espera de mi. S'ho pensaria uns instants, però finalment diria:

- Jo també t'estimo.

No té mai vergonya de res, però quan ha de parlar seriosament es posa nerviós. Com jo. Potser per això ens és més fàcil parlar-nos fent-nos riure, perquè evitem situacions que ens resulten més difícils d'afrontar. Així que la seva resposta seria nerviosa, sense mirar-me als ulls. Però finalment li somriuria, amb un d'aquells somriures tan sincers que acaben per arrencar-li un a ell i, després, una rialla acompanyada del seu "aaaai, la meva Núria!". L'abraçaria tant fort com m'ho permetessin els meus braços, i ell m'embolcallaria en els seus.

Qui sap com pot continuar la història. El futur és tant incert, tant inexplorat i tant desconegut... És l'únic que l'home encara no ha aconseguit preveure al 100%. Sí que sabem manipular el present per intentar aconseguir o preveure el que volem. Sí que hem sabut alterar el record del passat per aprofitar-nos. Però d'aquí a controlar-lo o a endevinar-lo al complet... Hi ha una diferència abismal. I me'n alegro. D'aquesta manera, puc continuar tranquil·la pensant en Mil i una manera de declarar-se (no literalment és clar!).

"la tècnica del lloro, Núria!", m'agradaria saber si funcionaria...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada