diumenge, 30 de novembre de 2014

Somni nº7 - Part 8

La primera, o la segona o tercera, llum del dia irromp a l’habitació i em fa obrir els ulls mandrosament. Un enorme badall acompanyat d’un estirament general de braços i cames declaren oficialment que estic desperta.

M’incorporo i miro al meu voltant mentre em rasco el cap. Records de la nit anterior em venen al cap: el passeig per Nova York, el patinatge sobre gel, la compra improvisada al súper minúscul, el bany que ens vam fer, la pica-baralla absurda i la posterior... Reconciliació. Sí Senzillament una jornada perfecta. Què ens tindrà preparat avui el destí?

Miro al meu company, com dorm tant feliç i tranquil, de boca terrosa, amb una expressió dolça a la cara. Té el cap enfonsat entre els dos braços creuats i el cabell despentinat amb un divertit remolinet. El seu dors puja i baixa lentament, amb una respiració profunda. 

Se m'escapa un somriure i no puc evitar pensar en immortalitzar la imatge. Està tant teeendre! 

M'aixeco del llit, encara desvestida, i em poso la primera peça de roba que trobo penjada darrere la porta del bany: la polèmica suadora. 

Rebusco entre els meus pantalons i trobo el mòbil. Un somriure de satisfacció acompanya la troballa i ràpidament em dirigeixo de nou al llit. Igual. Com si no m'hagués mogut ni... Hagués ensopegat amb una de les cadires de la taula rodona. 

M'apropo sigilosament les últimes passes, si més no per no ensopegar amb res aquest cop. I faig la foto. Aix que mono que està! 

Deixo el mòbil a la tauleta de nit i m'inclino damunt del llit per fer-li un petó a la galta visible. Però just just juuust quan ja estic al llit i a mig pam de l'objectiu, un somriure entremaliat apareix en aquells llavis entre-oberts. I abans que pugui reaccionar, els braços es descreuen i m'atrapen. 

El noi estufa acaba al meu damunt. No entenc res. Però què coi? Si estava dormint tant plàcidament! Serà que no he estat prou sigilosa? D'acord que he tirat una cadira pel terra però dins del soroll que podria haver fet...

- Sí, ha estat la cadira- es riu-

- C-com has...? Estava parlant en veu alta un altre cop?- obro molt els ulls i la boca, posant cara de sorpresa-

- Estaves parlant en veu alta un altre cop- deixa anar una riallada alegre i recolza el front sobre el meu-

- Oh- pujo la mirada i la centro en els seus enormes ulls verds, a dos centímetres dels meus- Jeje- somric exageradament-

- Bon dia- em dóna un petó als llavis i inspira profundament- ens faran fora d'aquí una hora! Són les onze! Espavilem-nos per dutxar-nos i esmorzar el que vam comprar ahir!

- D'acord!- assenteixo amb el cap i accepto la mà que m'ofereix per aixecar-me d'una revolada del llit-

Un cop de peu, penso. Una sensació de neguit comença a aflorar en el meu interior i, inconscientment, també començo a jugar amb els punys de les mànigues de la suadora.

- Ei Núria, què et passa?

- Quan marxem de l'hotel, què? On anirem? Què se suposa que ha de passar?... Quan tornarem a casa...?

Li enganxo el temor i també es mostra preocupat:

- No ho sé... M'he despertat pensant en això, justament. 

- A veure. Repassem. Més o menys quantes hores hem estat fora en cada ocasió, des de que ens passa això?

- Núria...-somriu tímidament-

- Ho dic molt seriosament! Hem de repassar-ho! Si ens passem més estona de la que sempre hem estat, podria ser que finalment hagués parat! Aleshores hauríem de...

- Núriaaaa...- es riu-

- Què passa?- em creuo de braços-

- Et semblaria bé senyoreta meva que em vestís primer, abans de parlar de res? Perquè com vostè pot veure, vaig totalment nu. 

- Ostres es veritat!- em començo a riure i em tapo la rialla amb les mans- Jo també em vestiré! Que sota d'això no porto res.

- Sí, i quan més ho diguis més ganes em vindran de treure't la maleïda suadora.

- Au vaaa! Que no t'ha fet res la pobra suadora.- m'apropo i l'abraço. Li faig un petó a l'espatlla i me'n vaig al bany a agafar la meva roba.-

- No... Si no ho deia per això...- diu amb veu insinuant per darrere meu i jo em ric.-

Al cap de deu minuts, ja estem vestits i asseguts, repassant els altres viatges involuntaris, per dir-ho d'alguna manera. Ell s'ha assegut en una cadira de la taula i jo al llit, amb les cames creuades i amb un coixí a la falda. Mentrestant anem esmorzant les galetes salades i la llet amb cacau. 

- Un dia. Jo voto perquè de mitjana hem estat un dia just.- suca una galeta i se la menja- Com et pot agradar fer barreges tant rares?

- Doncs jo no ho crec. Jo diria que menys. Segons els meus càlculs hauríem de tornar per l'hora de dinar. I m'agrada barrejar dolç amb salat perquè quan s'ajunten els dos sabors s'intensifiquen l'un a l'altre.- suco una galeta salada i me la poso sencera a la boca.-

- Molt bé. Doncs farem una cosa. Continuem tant tranquils i sense preocupar-nos fins les dues de la tarda.- faig una ganyota d'inseguretat al sentir això de no preocupar-nos... - Núuria. Sense preocupar-nos va.

Al veure que segueixo igual, deixa la galeta que tenia a la mà a la taula, s'espolsa les mans i s'aixeca. S'apropa fins a seure's amb mi i m'abraça per darrere:

- Vaaa dona, no tinguis por. Jo també estic espantat. Però no ens podem alarmar abans d'hora! No pensis més enllà de les dues!

- Però i si...?

- Però i si res!- m'interromp i m'estreny amb força, recolzant el cap en la meva espatlla esquerra, parlant-me ara a l'orella, amb veu tranquil·litzadora.- Si veiem que a les dues i escaig no passa res, passem el límit a la tarda-nit, que és pel que voto jo. D'acord?

- D'acord... Però si no...?

- Mira que ets tossuda eh!- es riu-

- No puc evitar intenta prevenir-me a tot- m'encongeixo d'espatlles-

- Doncs si no passa res d'aquí al límit establert, jo me'n cuidaré de tu. Tornarem de la manera que sigui. Trucant a qui sigui o parlant amb qui sigui.

- Els nostres pares no ens creurien.

- Són els únics dels que podem estar segurs que ens ajudarien. Ja trobaríem la manera de que s'ho creguessin. 

- Està bé...- sospiro i m'estiro al llit.- D'acord. Estic tranquil·la.

- Així m'agrada- somriu satisfet.-

S'aixeca i recull l'escampall de l'esmorzar, a la vegada que s'acaba les últimes galetes per no haver-les de tirar.

- Vols?- diu amb la boca plena-

- No, gràcies!- s'encongeix d'espatlles i es posa l'última galeta a la boca. A continuació ho tira tot a les escombraries- En fi... Ens posem en marxa?

- Som-hi!- m'aixeco d'un bot, repasso amb la mirada l'habitació, agafo el mòbil de la tauleta de nit i accepto el braç que m'ha ofert per sortir junts d'aquí.-

- A veure què ens té preparat el destí!


10 comentaris:

  1. Totalment enamorada del noi estufaa!! El meu amor s'intensifica a cada capítol ;)
    Una història preciosa! *_*

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jajajajajaja gràaaacieees! ^^ Jo també m'estic penjant del noi estufa XD aaai que patireeem!

      Elimina
  2. Hola! Cal que digui alguna cosa? Oi que no? Saps de sobra que la historia m'encanta i que no puc d'amor amb el noi estufa. I pel que veig el fanatisme és general entre els teus lectors ;) (suposo que lectores més ben dit!)
    Un petó guapa!
    PD: Et deixo el link d'una pàgina per si t'ho vols mirar http://viatgeradellibresviajera.blogspot.com.es/2014/11/inciativa-jo-parlo-catala.html#

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies per passar-me el link! Tot just acabo de comentar en l'entrada! ^^

      Me n'alegro que també t'hagi agradat aquesta part! La veritat és que a mi no m'acaba de fer el pes, però és tot el que he pogut fer! Tinc un refredat de cavall...XD En fi! Passi el que passi s'ha de mantenir el noi estufa!

      Un petó!

      Per cert, he viiist o m'ha semblat enteeeendre en el teu comentari del link que m'has passat que tens ascendència andalusa! M'ha fet gràcia perquè els pares de la meva millor amiga també ho són! M'encanten! Són molt bona gent! I molt oberts. Cosa que crec que els catalans d'aquí aquí no tenen i poden ser massa tancats! Vaja que catalans i andalusos fem la barreja perfecta! jajajajaja i si no són d'Andalusia deus pensar "què s'empatolla aquesta? 030" jajajajaja però ja t'he parlat de la meva vida XD ale!

      Fins aviat!

      Núria

      Elimina
    2. Jaajajajaja! No no soc andalusa, és la meva companya del blog que ho és. (I ja no recordod ben bé que vaig escriure al comentari). De fet jo no soc catalana sino que soc de Mallorca pero ara visc aquí ^^
      Un petó!

      PD: Millora't! ;)

      Elimina
    3. Ostreeees! Ja sabia jo per llei de murphy que m'equivocaria jajajaja sóc així de gafe

      Gràcieeees!

      Elimina
    4. No pateixis dona! XD
      Per cert estava donant-hi voltes sobre el tema de ser madrina. Tens alguna queixa? Es que m'agradaria ajudar-te tant com pugui i no sé molt bé que he de fer així que espero que no m'ho tinguis molt en compte.
      Un petó ^^

      Elimina
    5. Ostres! No no! De queixa no en tinc cap! :) Jo amb que em llegeixin cada setmana i em posin algun comentari ja sóc feliiiç XD jajajajaja A més a més que em dones bons consells o sigui que millor que millor ^^.

      Per cert! Ara m'estava mirant el wattpad... I li vaig comentar a una amiga que tenia un bloc, però el va esborrar perquè algú li estava copiant els escrits. Allò a lo descarat :/ Em fa cosa que em pugui passar el mateix, tant a blogger com a wattpad. Però amb el wattpad tinc la sensació que fins i tot les històries podrien deixar de ser meves penjant-les allà perquè vés a saber què diuen els termes i condicions d'ús i la política de privacitat. En resum, que m'ho he de mirar amb profunditat!

      I per altra banda, ja tinc el capítol de la setmana que ve! He estat tota la tarda escrivint i he fet d'aquella manera els deures de química :D, però ha valgut la pena! És totalment diferent als capítols que hi han hagut fins al moment, i a més a més no és curtet (per compensar el de la setmana passada XD)! Això sí, si feu com la meva colla... Em voldreu assassinar per com ho deixo tot penjat al final XD però no ho fareu perquè voldreu saber com continua jajajajaja Ja feia dies que hi rumiava perquè volia donar-li un gir diferent als fets aquest cop.

      I què més... Diria que no hi ha res més a dir! Així que fins aviat i una abraçadaa!

      Núria

      Elimina
  3. Estic totalment d'acord amb les altres! El nooi estufa ens està conquistant una per una♥
    Com cada setmana, aquí tens el meu comentari! Ja saps què en penso de totes les teves històries i entrades: cadascuna és millor que l'anterior! Simplement m'encanta com escrius, m'encanta la imaginació que tens, com planteges les teves històries. En fi, TOT! M'encanta tot el que fas, tot el que escrius. Quan llegeixo les teves històries em transporto a un altre món, m'oblido de totes les preocupacions que tinc!
    Bé, ja saps la meva opinió :3
    Segueix sempre així!
    Petooons♥
    Anna

    ResponElimina
    Respostes
    1. I com cada setmana, moltes gràcies pel teu comentari! Ja no sé com donar-te-les jajajaja de debò que t'agraeixo molt que em donis la teva opinió ^^

      Me n'alegro molt que t'agradin tant les meves històries! Significa molt per a mi!

      Petons i fins aviat!

      Núria

      Elimina