Somni nº7 - Part 4

Aviat tornem a estar a la setena avinguda, on sabem que hi ha un hotel gràcies a que hem preguntat a una dona pel camí. L’hotel Sheraton, pujant unes cruïlles més d’on hem aparegut. Però abans d’entrar i registrar-nos entrem en un mini supermercat i comprem unes quantes provisions per sopar i per esmorzar l’endemà: llet amb cacau, galetes salades (m’encanta barrejar dolç amb salat), dos entrepans amb enciam, tomàquet, maionesa i pollastre i dues coca coles. Ens ho posen tot en dues bosses de paper i n’agafem una cada un, després de que jo li agafés al meu company una d’elles ja que insistia en portar-les ell.

Enfilem carrer amunt i aviat arribem a l’entrada. Una petita rampa i al costat unes escales de colors grisos pugen fins una porta giratòria. Al costats hi ha uns arbustos en un sol test allargat enganxat a la paret i del mateix material que les escales i la rampa, amb unes llums d’exterior implantades que enfoquen cap al cel, il·luminant el rètol de l’hotel.

Pugem per la rampa, entrem per la porta giratòria i arribem al rebedor. És allargat, molt lluminós, i decorat amb colors rogencs, marrons i daurats. A la dreta hi ha un passadís amb dos ascensors. La paret del passadís que dóna al carrer és tota de vidre. I la mateixa paret però de l’esquerra igual, encara que en aquest costat hi ha un Starbucks petit, amb butaques i sofàs marrons.

Tot recte tenim una sala ample amb taulells als dos costats. El de la dreta és per demanar informació i el de la dreta és per registrar-se. A aquestes hores no hi ha molta gent. De fet hem tingut sort d’arribar a temps, abans que no acceptin més registres perquè quan ens apropem al mostrador hem d’insistir una mica perquè ens donin una habitació. Però el meu noi estufa preferit aconsegueix convèncer a la noia que ens atén. És que clar... Qui li diu que no a un noi com ell...

Ens dirigim a un dels ascensors per pujar a la planta 26. El grum es sorprèn i decepciona perquè no portem maletes. Encara així i tot per acompanyar-nos li dono una petita propina. El canvi que m’han donat quan hem pagat el menjar.

Obrim la porta de l’habitació amb impaciència, la tanquem darrere nostre i inspeccionem la sala.

A l’esquerra hi ha el bany. És petit però ben acabat. Hi ha una banyera amb espelmes en el racó de l’esquerra, la pica amb un mirall a la dreta i al mig l’inodor.

Davant de la porta del bany, a la teva dreta si estàs a l’entrada de l’habitació, hi ha un armari.

Continuant tot recte tenim el llit a l’esquerre. Un llit que aquí li diuen de King Size, un llit de matrimoni ben gran. Als costats, unes tauletes de nit minúscules de dos calaixos cada una amb els seus corresponents llums de tauleta de nit.

Davant del llit hi ha una còmoda i un escriptori. I emportada a la paret una televisió.

Els colors de l’habitació són fonamentalment crus, grisos a ratlles com la moqueta suau i tova del terra, els marrons pàl·lids de les parets i els daurats d’elements com les làmpades de les parets i les tauletes.

El meu noi estufa estira els braços enlaire i se li marquen els músculs de l’esquena. Deixa anar un llarg sospir d’alleujament i benestar i es treu les sabates.

-        Què senyoreta!- es dirigeix cap a la porta del bany i m’aparto perquè pugui passar millor. L’obra i encén el llum- Hum... Si ens ho muntem bé ens podem banyar els dos alhora... Ja saps. Perquè estem cansats, per anar més ràpid i tal...-se li escapa un somriure trapella mentre intentava mantenir la indiferència del seu rostre-

-        Pasqual- dic jo rient-me pel seu sobtat i nou interès per l’estalvi de temps- Hum...- passo el cap per sota el braç que té recolzat al marc de la porta- Sí que podríem cabre els dos alhora sí...- tombo el cap i el miro als ulls des de sota- Però jo no tinc cap pressa per dutxar-me. Banya’t tu primer si vols! Així acabes abans i pots anar directe al llit! No faré soroll per no despertar-te.- somric amb malícia. M’encanta oposar resistència.-

-        Seràs dolenta...- em torna el somriure-

-        Ofereix-me avantatges que em sedueixin més...-aixeco les celles-

-        Mooolt bé...- abaixa el braç, m’agafa per la cintura i m’atrau cap a ell- Banyar-nos junts té més avantatges! Com per exemple aquest...- alça l’altra mà i em treu el barret de llana. El llença enrere i em comença a fer un massatge i a acariciar-me darrere les orelles mentre tanco els ulls i el meu rostre reflecteix el gust que em dóna que m’ho faci- ...que et fregui i acariciï un altre...- somriu amb xuleria mentre la meva respiració s’aprofundeix- També el fet de tenir una estufa humana per tal que no agafis fred dins l’aigua...- deixa les carícies i m’abraça per darrere, fent que el seu aroma i la seva calor m’embriaguin.-... i també el fet que et donin afecte mentrestant.- em dóna suaus i llargs petons a la mandíbula i al coll mentre jo li facilito l’accés apartant el cap i seguint amb els ulls tancats- Bé... Què et sembla doncs?- para de sobte el que estava fent i un somriure d’autosuficiència s’instal·la als seus llavis- ens banyem junts, Núria?

Segueixo amb els ulls tancats i un tímid gemec de frustració se m’escapa.

-        Per què no?- poso el cap recte, somric atordida i el miro-

-        Així m’agrada- somriu i es treu la samarreta-

Us espero als comentariiis! M'agradaria saber com penseu que continuarà la històoooria :)