Liebster Awards!

Just quan acabava de publicar la quarta part del somni nº6 vaig i veig un comentari en l'entrada anterior! Era de l'Aria, dient-me que m'havia nomenat als Liebster Awards i que per més detalls em passés pel seu bloc. Era l'últim que m'esperava! Quina alegria! Aria, moltes gràcies :) admiro el teu bloc i el segueixo des que vaig entrar en aquest món dels blocs literaris. 

De seguida m'hi vaig posar a treballar en les preguntes i en buscar al google els premis. Són una eina per donar a conèixer blocs petits i enllaçar-los en cadena.

He llegit que es pot nomenar a 5, 11 o 20 blocs. Cosa que em va millor perquè... Bé, perquè no crec que conegui més de 5 blocs XD. Aquí teniu l'enllaç a la pàgina web de les normes i els blocs nomenats a continuació:

1.- Sense presses

2.- Crazy Mary

3.- Els relats del Marquès (relats +18) 

4.- La màgia de les lletres

5.- Suspirando letras

Les meves preguntes:

1.- Com et vas animar a escriure un bloc?

2.- Què opines del meu?

3.- Tens algun llibre preferit?

4.- Un país que t'agradaria visitar.

5.- El teu major somni o la teva màxima aspiració.

6.- El teu grup o cantant preferit.

7.- Et poses música quan escrius? I quan llegeixes?

8.- Recomana'm alguna cançó.

9.- T'importa veure la pel·lícula abans de llegir el llibre?

10.- Un llibre que et fes pensar o canviar la teva manera de veure les coses.

11.- Un llibre que tothom es llegeix però tu et resisteixes a llegir-te'l.

Haig de dir que he triat el bloc per les persones que l'escriuen i no pel bloc en si. Ja que la finalitat dels Liebster Awards és ajudar a difondre els blocs petits, he triat els quatre primers perquè d'alguna manera em van ajudar: donant-me ànims, recomanant el meu bloc, etc. (Però també haig de dir que aprenc molt de les seves maneres d'escriure!). L'últim el vaig descobrir ahir mateix i em va semblar interessant, per això l'incloc. 

També m'hagués agradat nomenar al blocs (feu clic als noms per anar al seu bloc) de l'Aria i al de la Clars, però veient que ja han estat nomenades i que es considera que s'ha guanyat al respondre les preguntes que t'ha fet el que t'ha nomenat, no fa falta que us doni més feina tornant-vos a nomenar!

I ara, sense més dilació, les respostes a les preguntes de l'Aria

1. Quins personatges de llibres diferents ajuntaries?

M’encantaria ajuntar en una mateixa habitació a en Daemon Black, en Jude Rider (de la saga Crash, de Nicole Williams) i en Jace Wayland. Tots tres són guapíssims i tenen aquest aire de dolentot sexy prepotent que s’ho té cregudíssim però en el fons són capaços (i molt) d’estimar a algú més que no siguin ells mateixos. Protegeixen als seus i farien el que fos per ells. Peeerò no deixen de ser aquells prepotents que ens tallen la respiració! Així que ajuntar-los en una habitació i veure com discuteixen entre ells i fent el numeret de “mascle alfa” com diria la Katy Swartz seria divertidíssim!

SÓC INCAPAÇ D'ESCOLLIR UNA IMATGE PER EN DAEMON HO SENTO, ÉS QUE CAP ESTÀ A L'ALÇADA DEL QUE HI HA EN EL MEU CAP ÉS ÉS WFVJBWPEIFVBPFEV OHH. (OK, LA FANGIRL DEL MEU INTERIOR ESTÀ QUE TREU FUM XD)

2. Quin és el teu escriptor preferit, i perquè.

Bufff! De debò que m’és difícil escollir! M’encanten molts escriptors i escriptores. Sobretot valoro als que treballen més en què diuen que com dir-ho. És a dir. Jo no busco llibres les paraules dels quals estiguin escrites buscant una forma complicada d’expressar-se. M’importa poc com es diguin les coses. El que m’interessa és el seu significat. Entendre ràpid el que em diuen per tal que sigui fàcil d’imaginar el que l’escriptor té en el seu cap i el que sent quan escriu.

Hi ha llibres que són tot el contrari. Es centren en la forma de parlar més que en el que diuen i això la veritat em cansa molt. Em sap molt de greu dir-ho perquè el primer llibre em va agradar moltíssim i el segon, encara que no tant, també em va enganxar de seguida. Però la saga Junts és així. Que si poemes que sí paraules d’amor... La meitat dels capítols me’ls havia de tornar a llegir perquè no em podia centrar en l’argument intentant comprendre què m’estaven dient i per què ho escrivien d’aquella manera!

M’enrollo com una persiana i ja no sé quina era la pregunta!

Ok, escriptor preferit. (Quin cap que tinc...). Doncs a veure. Si em centro en el que he dit de llenguatge estàndar però entenedor claríssimament la J.K. Rowling. Ella sí que és una maga! Una maga de les paraules! Em fascina com escriu perquè s’entén molt bé tot el que vol transmetre. La prova està en que em vaig llegir tots els llibres de Harry Potter quan tenia deu anys! No vaig tenir cap problema per llegir-me’ls. Els vaig devorar! M’acabava un llibre i estigués diluviant o el poble estigués a petar de caravanes d’estiu insistia als meus pares fins que anàvem a comprar el següent (literalment. El setè me’l vaig anar a comprar mentre queia un xàfec increïble. I el quart en ple agost que estava tot col·lapsat).

Per cert. Ahir vaig anar al poble veí amb autobús perquè vaig quedar amb la meva millor amiga i la noia que em va vendre el bitllet estava llegint Harry Potter! Em va agafar nostàlgia i me’ls estic tornant a llegir XD començant pel cinquè (el primer cop que me’ls vaig llegir també ho vaig fer de manera desordenada).

3. Has pensat alguna vegada fer un video-blog?

Hmm... Quan em vaig llegir la saga Lux sí. Perquè em vaig imaginar a la Katy donant-ho tot per expressar l’amor pels llibres que llegia i com ho aconseguia gràcies a que podria parlar directament, sense canviar la manera d’expressar-se al estar escrivint. Vull dir que... Sempre s’és més espontani i es fa servir un llenguatge més senzill quan parles en veu alta que escrivint. Ho vaig pensar! Però sóc molt vergonyosa i em sento més segura escrivint que gravant-me.

4. Personatge preferit, i perquè.

Tinc un problema i és que tinc el cor dividit entre el meu ídol d’infància que va ser en Harry, i els personatges que m’han fet riure, patir i menjar-me el cap amb els llibres que m’he llegit amb el que porto d’adolescència!

Així que ni un ni altres! Els admiro a tots moltíssim i me’ls estimo encara més per haver-me fet companyia durant hores. Però cap d’ells ha estat per a mi un exemple tant a seguir com l’Hermione Granger. Des de petita que, quan mirava només les pel·lícules (sí! Pecat! Primer vaig veure les pel·lícules), he volgut ser com l’Hermione: responsable, intel·ligent, astuta, senzilla i tímida però amb el seu orgull i la seva autoestima, capaç de lluitar pels seus, lleial, fidel... Admirada per una infinitat de qualitats molt nobles. Però humana i ella mateixa com qualsevol altre! M’encanta que sigui tant setciències i que irriti a la gent per això! És divertit. I jo faig el mateix! jajajaja

5. Quin és el llibre que no pares de recomanar?

Ara mateix, Un beso en París. Poques coses em deixen sense paraules com aquest llibre. No sé com expressar-ho és que és tant... No ho sé... És una història tant d’amor jove, innocent i desconcertat com l’adolescent que fan que sigui entranyable! I t’identifiques tant bé... I els escenaris, els companys, les situacions, els protagonistes, l’expressió senzilla del llibre... Tot plegat m’encanta. Simplement m’encanta.

6. Quin és el pitjor llibre que has llegit?

Bua una altra pregunta difícil. Me n’he llegit uns quants de llibres dolents! I tot per culpa dels llibres de lectura obligatòria de les assignatures de català i castellà. Però vaja el que més recordo perquè m’irritava un piló la manera d’escriure és Un estiu a Borneu. En serio. NO TE’L LLEGEIXIS.

7. Si hi hagués un incendi a casa teva quins llibres salvaries? (Òbviament no els pots carregar tots)

Jajajajajaja. Esperem que no passi XD. Salvaria tots els que pogués de Harry Potter (no suportaria que la meva infància es cremés!) i la tablet perquè tinc molts e-books comprats. A l’estiu sempre llegeixo amb tablet perquè així em puc comprar més llibres. Valen la meitat que en paper! Això sí, la resta de l’any que no puc llegir tant, torno al paper.

Encara que se’m trencaria el cor pensar que deixaria enrere llibres com La Casa dels Secrets (una joia, quan me’l vaig acabar el vaig seguir tenint a la tauleta de nit durant setmanes) o els que tinc d’en Sherlock Holmes.

8. Una saga, Trilogia o llibre únic que NO recomanaries mai?

A veure. Ara mateix estic per pegar-me un tret al peu. Anava a dir el llibre que em vaig llegir després dels de Harry Potter perquè el final em va semblar dolentíssim. Molt obert i sobtat. Pensava que era un llibre únic! I ara buscant-lo al google per veure com es deia l’autor vaig i me’n assabento que és una saga O.o per què sóc tant gafe? De debò que no sé què pensar XD mare meva. Porto sis anys ressentida amb aquest llibre perquè tenia per ell moltes expectatives i... Bé, deixem-ho! Poliedrum, et salves!

Llavors no sabria ben bé dir-te. Tots els llibres, fins i tot els de lectura obligatòria, m’han ensenyat alguna cosa i ha valgut mínimament la pena que me’ls llegís.

També depèn de l’edat i el moment en que et llegeixis un llibre. Si et llegeixes un llibre menys madur no t’aportarà res i si és al revés tant pot no aportar-te res com aportar-te molt.

L’últim llibre que no era per la meva edat que m’he llegit ha estat Alexandra i les set proves. No va estar malament perquè la idea és molt original. Però la protagonista és una nena i la vaig trobar immadura com era d’esperar. No el recomanaria a algú de la meva edat, però a nens de 10-11 anys (com a màxim) si.

9. Què és el que et va fer crear un bloc?

Bua m’encanta que em facis aquesta pregunta! Veuràs, el bloc realment existeix des del 2011 i era per a mi una biblioteca on guardar música, fotos, vídeos i llibres que m’haguessin agradat molt. Però no sé per què vaig començar a deixar-la de banda i al final la vaig oblidar.

Aleshores un dia d’entre setmana de febrer d'aquest any que plovia a bots i barrals i m’havia quedat a casa perquè estava malalta, vaig començar a rebuscar per calaixos que feia temps que no remenava i em vaig trobar l’URL del bloc en un paperet arrugat i amb mala lletra. Em va fer molta il·lusió i just el dia anterior m’havia animat a fer el primer escrit sobre un somni. No havia escrit mai per plaer! I quan vaig començar a fer-ho, amb aquell ambient de pluja, la manteta i la infusió, allà arraulida al meu llit i escrivint com una desesperada tots els somnis que recordava vaig decidir aprofitar el bloc que ja tenia. I així va ser. La Biblioteca Oblidada, que segueix tenint la mateixa funció original però afegint la de guardar i compartir els meus escrits.

10. Quan compres un llibre vols que estigui perfecte, sense arrugar, o no és cap problema per a tu?

La Núria de fa uns anys t’hagués dit que li era igual. Però des que vaig comprar Harry Potter i el calze de foc tarat no! És a dir... Quin desastre! O sigui just abans que en Voldemort ressuscités van i em fan un desastre! Faltaven els capítols següents! En comptes de continuar el llibre, les següents pàgines eren les del principi i així fins el final del llibre... Vaig haver d’esperar UN MES per canviar el llibre, què malament ho vaig passar... I això que ja sabia com acabava XD.

Suposo que no et referies a això però o sigui l’exemplar que vaig agafar no se l’emportava ningú perquè segons la venedora, com que estava una mica arrugat per la tapa i les primeres pàgines sempre el deixaven a part. I jo comprant-lo em vaig sentir com l’ànima caritativa que adopta a l’últim gos de la gossera que ningú s’emporta. Però amb llibres mai més ho torno a fer de veritat! (Amb gossos si eh, me’ls estimo molt!)

També un altre cop em vaig trobar una pàgina estripada i va ser com... “QUÈ ET VA DIIIR QUE ET VA DIIIIR???”

O sigui que en principi prefereixo llibres que estiguin perfectes! Ni una sola ratllada! Sóc molt maniàtica.

11. Quin va ser el llibre que et va transportar al món de la lectura?

Oh... Sens dubte Viaje al Reino de la Fantasia, de Gerónimo Stilton. Acabava de sortir quan me’l van regalar pel meu aniversari i... No em podia desenganxar d’ell. L’amagava al calaix de la classe per llegir-lo mentre donaven la lliçó, me l’emportava al pati i m’anava a llegir a un racó de la pineda que tenim, me l’emportava a l’hora de dinar... M’encantava aquell llibre. I com que molts companys em van veure llegir-me’l els va entrar curiositat fins que ells també es van enganxar i es van comprar un exemplar cada un. Vaig viciar tot el curs a Gerónimo Stilton jajajajaja

I bé... Suposo que això és tot. Fins aviat!

Núria