Per fi sóc lliure emocionalment!

Caram! Ni recordo l’últim dia que em vaig posar a escriure. Aquestes últimes setmanes m’han passat volant sense adonar-me’n. He passat molts moments bons, rodejada de les meves millors amigues i la meva família. Però també he tingut moments, més aviat dies, de soledat en que he pensat molt i he arribat a moltes conclusions importants. Cosa que necessitava perquè estava feta un embolic en molts aspectes. El principal? Ell.

En el fons he desitjat sempre poder pensar d’aquesta manera però al final m’he aconseguit convèncer i han passat coses que m’han ajudat a decidir-me. Què és el que volia? Que em deixés d’agradar. Per què? Perquè em fa por que m’agradi algú que no veig mai i amb el que parlo ben poc des que va acabar el curs. Pot ser perillós, pel meu cor. Clar que em sap greu. Tots els bons moments que hàgim pogut tenir queden a l’aire. Però no és la fi del món!

I sabeu què m’ha ajudat a entendre’m a mi mateixa? Llegir. Llegir com una desesperada. Un altre motiu pel qual he estat tant apartada del portàtil i no he escrit RES. He llegit moltíssim! I tots llibres on hi ha històries d’amor precioses i que roben el cor.

A veure. No he deixat enrere els meus sentiments amb l’esperança ignorant i estúpida de tenir un romanç com el del meravellós i encantador Étienne St. Clair i la molt autèntica Anna o el talla-respiracions d’en Daemon i la temperamental Katy. Ni molt menys! Ho he fet perquè m’ha fet veure que sóc molt jove, encara em falten moltes experiències noves per viure, molts llocs als que anar i molts més als que hi hauré d’anar per viure, per buscar-me la vida, per qualsevol cosa! Moltes persones a les que conèixer, moltes d’altres a les que conèixer millor, moltes que m’han de decebre, moltes que m’han de sorprendre... I centrar-me ja amb una sense saber el que realment vull em sembla una mica absurd i “suïcida” com em diria la meva millor amiga.

Estic feliç d’haver pres una decisió madura amb la que he utilitzat el cap.

Què més he fet aquests dies? Quedar amb la colla, passar-me hores amb el What’s app, riure sense parar, dormir fora de casa, tenir somnis estrambòtics, etc...

Ara em direu... I tot això per què ens ho expliques? Doncs perquè la nova entrada que escriuré és un d’aquests somnis estrambòtics que us he dit... I ara us deixaré per anar a escriure’l! Fins aviat!

Núria